Jo & GNU/Linux

L’Asus EeePC pareix una jugueta, però amaga una cosa que el fa interessant, EL PREU!! entre 250 i 400€ depenent de les configuracions. Quan encara falten un parell de mesos, segons he llegit, per a que es començi a comercialitzar a Espanya (s’espera abans de l’estiu, concretarem, estiu 08) l’he estat seguint d’aprop per veure com van ses cosesi lo cert és que ja li començen a sortir competidors, com ara el Everex o el mateix OLPC, encara que no està en venta al públic.

Si mirau les característiques voreu que el que més li falla es la capacitat del disc dur, encara que sigui SSD i tot es aquest “rollo”, li fan falta “gigas”. Un altra petit incenvenient és la petita pantalla de 7″, que per anar bé per navegar podría ser una mica més gran, 9″ ò 10″. Però be, per aquest preu que vols??

Si voleu saber com te sentiràs amb una pantalla de 7″ pots averiguar-ho aqui.

Tenc entés que Asus ja està ultimant sa segona generació d’aquest ultraportàtil amb pantalles major i més capacitat als discs durs, però segurament a una major preu també.

Quina és la vostra opinió?

Actualment ha hi ha processadors (CPU) de 4 nuclis i més, i amb previsió que d’aqui poc ja surtin els de 8 nuclis, en canvi el software (programari) no està en condicions d’aprofitar totalment la potència i capacitat de càlcul dels programes.

Durant molts d’anys s’ha seguit la lley de Moore que diu que cada dos anys se dupliquen el nombre de transistors dels processador. Ja fa uns anys que això no passa perquè ja hem arribat a un problema físic, no hi ha lloc!!.

Els desenvolupadors de software sempre han intentat aprofitar al màxim els recursos dels ordenadors per a que els programes siguin el més eficients possibles, però amb la surtida dels multinucli hi ha un desaprofitament per part del software ja escrit. Els actuals microprocessadors de doble nucli ja no se’ls exprimeix tot el suc ja que no hi ha software adequat per a funcionar amb diversos fils (threads) .

En conclusió, els desenvolupadors s’han de posar les piles i començar a escriure programes amb fils i aixi evitar més la situació actual de que el hardware avança més aviat que el software.

L’Arquitecte Cap per a programari de sistemes de pròxima generació de IBM ha assenyalat que la programació d’aplicacions va molt per darrere de la capacitat del maquinari actual, especialment en el cas de les supercomputadores.

En la seva editorial en Information Week, Catherine Crawford diu que encara que la llei de Moore encara no ha arribat a el seu límit a nivell de maquinari, el rendiment del programari actual sembla haver tocat sostre.

Va dir que amb tal potència de procés accessible avui dia, qualsevol podria aprofitar-la per a solucionar molts més problemes que abans. No obstant això, no hi ha desenvolupaments programari que aprofitin tota la capacitat d’aquests processadors, nuclis i fils d’execució – comunament coneguts com threads.

Va dir que l’enginyeria d’aquest tipus d’aplicacions hauria de centrar-se a fer que el marc de treball funcionés a plena potència, i no que solament s’encarregar-se de poder fer que les aplicacions correguessin normalment.

Crawford va dir que si un torna a una manera de treball més senzill i simple, el programari podria donar abast als avanços assolits en el silici. Això faria que els TERAFLOPS que s’assoleixen en els PCs actuals fossin molt més que un simple rècord tècnic, i que fossin útils de debò.

Notícia original aquí.