Jo & GNU/Linux

Si voleu tenir les lletres de l’estil Ubuntu al vostre sistema, a openoffice… es fàcil (com sempre) i podreu posar-les com a títols en alguns dels vostres estils de documents, etc, etc.

Heu d’instalar el paquet ttf-ubuntu-title i llest! (# aptitude install ttf-ubuntu-title)

Sovint estic cercant com tenir alguns programes (no tots) en desenvolupament i provar-los per veure con evoluacionen  i si trob qualque error enviar un reportbug i coses d’aquestes. Fins fa uns anys s’havia d’anar a cercar es tarball a sa web oficial i compilar-lo però darrerament hi ha molts de projectes d’empaquetament, tant en format deb com en rpm que permeten instalar fàcilment diverses versions de programes més comuns i habituals per provar-los. S’ha de dir que aquests paquets no tenen suport oficial.

Un exemple es el Mozilla Firefox que es fàcilment instalable gràcies al PPA del projecte Launchpad de Cannonical, l’empresa que patrocina Ubuntu. O a projectes similars d’altres distros com BuildService d’openSUSE.

En aquest mini-repositori hi ha les tres versions actuals, l’estable 3.5, la pròxima la 3.6 (que avui ha sortit la segona beta) i la que està en super desenvolupament, la 3.7. Està disponible tant per les versions d’Ubuntu Hardy fins a l’actual Karmic.

Amb la finalitat de no reinventar la roda, si segiu les instruccions d’aquest article de genbeta no tindreu problemes ja que està ben explicat. I llestos, ja podeu gaudir les darreres versions del navegador web lliure més estès.

Un rootkit és una eina, o un grup d’elles que té com finalitat amagar-se a si mateixa i amagar a altres programes, processos, arxius, directoris, claus de registre, i ports que permeten a l’intrús mantenir l’accés a un sistema per a remotament comandar accions o extreure informació sensible, sovint amb fins malicioses o destructius.

chkrootkit és un programa informàtic de consola, comuna en sistemes operatius Unix i derivats. Permet localitzar rootkits coneguts, realitzant múltiples proves en les quals cerca entre els binaris modificats per aquest programari. Aquest guió de consola usa eines comunes d’UNIX/Linux com les ordres strings i grep per a buscar les bases de les signatures dels programes del sistema i comparar un transversal de l’arxiu /proc amb la sortida de l’ordre ps (estat dels processos (process status)) per a buscar discrepàncies. Bàsicament fa múltiples comprovacions per a detectar tot tipus de rootkits i fitxers maliciosos.

rkhunter és un altra programa amb les mateixes finalitats.

Per instalar-ho a una Debian basta fer:
#aptitude install chkrootkit rkhunter

Amb la llei del mínim esforç tota aquesta informació està a la wikipedia.

No, no m’he equivocat escriguent sinó que he provat ses Qt 4.5 que ja estan a s’Ubuntu 9.04 alpha 5 i he quedat un poc fred.

Fa dos dies vaig voler provar ses Qt 4.5 i com que havia sortit una nova versió en desenvolupament de s’Ubuntu feia un parell de dies vaig instalar-lo amb es Virtualbox. Després vaig instal·lar ses Qt4.5 RC1 que ja venen empaquetades i lo primeer que vaig pensar va ser que m’havia equivocat, que no podia ser, que segurament havia instalat algo amb el mateix nom però fet amb GTK.

I no, eren ses QT 4.5!! (Qt-designer, Qt-assistant,….) amb una integració total amb Gnome. Imaginau un Gnome reescrit amb Qt4.5 però amb aparença del Gnome de sempre?

Be, per si no me creis o no ho voleu provar he fet un parell de captures de pantalla d’aplicacions (només GUI) fetes amb el Qt-designer 4.5 i l’equivalent de Gnome. Trobau diferències visuals???

Més info sobre Qt 4.5 aquí.

Enllaç

JA ERA HORA!!!!!

Idò com es que cada setmana actualitzen programes a NOVES versions, com avui mateix que s’ha “upgreat” (quin paraulot ehh ) es nucli de 2.6.25 a 2.6.26.

Segurament s’ho han mirat a ca’n Debian i han dit que era millor, però es mot rar que quan han decidit que se congela una futura estable, es mogui res als repositoris. No trobau?

Ara només falta que s’actualitzi es KDE a sa versió 4.1 jejeje

Actualment hi ha una quantitat de biblioteques que permeten realitzar tasques de programació visual de lo més diverses com son Qt, GTK+, WinAPI, Cocoa….

Segons el que he llegit per la xarxa hi ha opinions de tot tipus sobre el futur sobre la programació visual o “orientada a finestes” .

Una cosa de la que m’he adonat es que hi ha moltes aplicacions gràfiques de tercers (no associades al projecte GNOME vull dir) programades en GTK: Firefox, OpenOffice, VLC, Eclipse, Gimp (be, aquesta pot passar), Banshee, BOINC i un llarg etc. quan no hi ha cap port d’aquestes acplicacions cap a les Qt. Bé, ara hi ha intenció de portar Firefox cap a Qt.

Al ser projectes de gran envergadura hi ha molta gent que els utilitza i que coneix, per tant al tenir una aparença GNOME utilitzen per defecte (Ubuntu) aquest entorn gràfic no donant opció a altres escriptoris des d’una elecció inicial (usuari que comença amb GNU/Linux).

No vull dir que no es puguin mesclar aplicacions i escriptoris (que es pot, clar) pero si hi hagués la mateixa aplicació nativa per cadascun dels entorns gràfics obtendria un major rendiment i eficiència no havent d’arrastrar les GTK o les Qt (depenent del cas) en tot moment.

Si hi hagués un OpenOffice Qt (Ja se que existeix Koffice pero no es un OpenOffice), un Eclipse Qt (Ja se que existeix Kdevelop pero no es un Eclipse), un VLC Qt (Ja se que existeix Kaffeine pero no es un VLC), Gimp QT (???????? Kolourpaint ) vosaltres quin escriptori elegirieu, GNOME o KDE?

Idò si, fa dues setmanes vaig posar es Gnome a s’Ubuntu Hardy perque es kde4 que hi havia no anava massa fi. No passeu pena, quan surti s’esperada versió 4.1 per Juliol hi tornarem. KDE forever!

Bé, a lo que anavem. Avui he tornat a provar es AWN (Avant windows navigator – en anglès) i pareix que va per bon camí. Estàn per sa versió 0.2.6 però ja gaudeix d’unes funcions bastant avançades cosa que es nombre de sa versió pot no demostrar.

He hagut de cercar es paquetet per instalar plugins fàcilment però no ho he trobat en deb però si en rpm així que he fet un “alien” i tot ha anat una monada. Cal destacar que hi ha molts plugins (applets) que es poden afegir de manera fàcil i ràpida. Davall sa foto he deixat es link dels paquets (deb) a punt d’instalar (alguns estàn a GetDeb).

Aquest es el resultat:

Si voleu tots els paquets necessaris per instalar-ho, els podeu descarreguar des d’aqui.

I love free software!

ACTUALITZACIÓ: Ja se m’oblidava! Per poder arrancar es “Dock” cal tenir es compiz-fusion instalat o es Gnome 2.22 per tenir es “window compositing” funcionant. A n’es Gnome 2.22 es pot realitzar de manera molt fàcil, basta introduir aquesta comanda a una terminal: “gconftool-2 -s –type bool /apps/metacity/general/compositing_manager true“. Per desactivar-ho basta posar es “true” per “false“.

Al final ho han aconseguit es cabr… de $M. L’OOXML ja és un estàndard internacional. Aquest tipus de format desenvolupat per Microsoft ha estat finalment aprovar per la ISO. Amb aquest fet segurament que s’acaba de crear una guerra per aconseguir el poder dels formats digitals dels organismes públics. L’ODF és un estandart obert que és soportat per multitud d’aplicacions lliures com Koffice, GNOME Office…

Cristo!

Fa tres dies va sortir, després d’una llarga espera de “betas” i “rc’s”, sa versió final i esperada branca 7.0-STABLE com diu l’anunci oficial. Aquesta nova versió introdueix moltes millores respecte a les versions anterior 6.X de les quals en destacam:

• Dramàtiques millores en rendiment i escalabilitat SMP mostrat per diverses bases de dades i altres punts de referència, en alguns casos, que mostra millores en el rendiment bec tan alt com 350% més de FreeBSD 6.X, sota condicions normals de les càrregues i 1500% en altes càrregues. En comparació del millor rendiment del nucli de Linux (2.6.22 o 2.6.24) el rendiment és un 15% millor. Resultats dels punts de referència s’utilitza per a analitzar i millorar el rendiment del sistema, amb resultats específics de la seva càrrega de treball pot variar. Alguns dels canvis que contribuïxen a aquesta millora són els següents:

• El 1:1 libthr threading és ara el model per defecte.
• IPC de gra fi, la creació de xarxes, i planificador de bloqueig.
• Una de les principals se centren en l’optimització de l’arquitectura SMP que es va engegar durant el 5.xy 6.x branques.

Alguns punts de referència mostren escalament lineal de fins a 8 CPUs. Molts treball de veure una millora significativa de rendiment amb els sistemes multinucli.

• L’Article planificador és molt major, millorant el rendiment i la resposta interactiva (el planificador de 4BSD és encara el per defecte d’Article 7.0, però pot arribar a ser el valor per defecte de 7,1).
• Experimental de suport per al sistema de fitxers ZFS de Sun.
• Gjournal pot ser utilitzat per a crear sistemes de fitxers, gvirstor pot ser usat com un proveïdor d’emmagatzematge virtualitzat.
• Suport de només lectura per al sistema de fitxers XFS.
• Experimental SCTP (Stream Control de Transmissió Protocol) de suport (FreeBSD sent la referència de l’aplicació). # Millorat molt sense fil (802.11).
• Vincle de xarxa d’agregació importat de OpenBSD.
• Compilació JIT al seu torn BPF en codi nadiu, la millora de la captura de paquets de rendiment.
• jemalloc, un nou i altament escalable a nivell d’usuari assignador de memòria. (usat en Mozilla Firefox 3)
• Freebsd-update (8) proporciona suport oficial binari actualitzacions a noves versions, a més dels pegats de seguretat i pegats d’errates.
• X.Org 7.3, KDE 3.5.8, GNOME 2.20.2.
• Compilador de C de GNU 4.2.1.
• BIND 9.4.2.
• I moltes, moltes més.

FreeBSD 7.0 es pot instal·lar en amd64, i386, ia64, pc98 i arquitectures powerpc mitjançant CD-iso (bittorrent o FTP) o servidors de xarxa. 

Serà hora de substituir una Debian estable??